Les bombes de fragmentació (en castellà bombas de racimo) són bombes de caiguda lliure o dirigides, llançades des de l'aire o bé des de la superficie, que a l'arribar a una certa altura s'obren deixant caure centenars de sub-bombes de diferents tipus: antipista, antipersona, perforants, incendiàries,...
Aquestes armes actuen de forma indiscriminada ja que no distingueixen entre blancs civils i militars, i continuen causant morts i ferits molt de temps desprès de que el conflicte bèl·lic finalitzi.
Aquest tipus d'armament ha estat utilitzat en diférents guerres recents a pesar de la coneixença dels "efectes secundaris" que provoquen sobre la població civil. Així es van utilitzar bombes de fragmentació, Russia a Txetxènia, Regne Unit a Kosovo i Irak, Israel al Líban, els EEUU les va utilitzar a Afganistan, Laos, Kosovo i Irak. Així com en altres païssos africans com Sudan i Serra Leona, entre d'altres.
Però sembla que un raig de llum s'obre pas entre ombres ja que el passat 2 de desembre es va obrir a signatures el Tractat de prohibició de les bombes fragmentació que entrarà en vigor quan 30 estats signants el ratifiquin. Això sembla que passarà pronte ja que ha rebut un gran suport.
El 30 de maig de 2008 a Dublin es van reunir els 109 governs en una Conferència diplomàtica sobre les bombes de fragmentació d'on va sortir el text del Tractat, un dels avanços més importants que ha donat la comunitat internacional en matèria de desarmament i protecció dels civils en conflictes bèl·lics. En aquesta conferència, hi havia la majoria de païssos llatinoamericans, africans i asiàtics, així com païssos europeus com Regne Unit, Alemània, França, Holanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica i Espanya.
Greenpeace, Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado, Fundació per la Pau, Justicia i Pau, Moviment per la Pau i tantes altres organitzacions com les 200 presents a Dublin creuen que "el procès de destrucció de les bombes de fragmentació serà ràpid i infalible".
Aquestes armes actuen de forma indiscriminada ja que no distingueixen entre blancs civils i militars, i continuen causant morts i ferits molt de temps desprès de que el conflicte bèl·lic finalitzi.
Aquest tipus d'armament ha estat utilitzat en diférents guerres recents a pesar de la coneixença dels "efectes secundaris" que provoquen sobre la població civil. Així es van utilitzar bombes de fragmentació, Russia a Txetxènia, Regne Unit a Kosovo i Irak, Israel al Líban, els EEUU les va utilitzar a Afganistan, Laos, Kosovo i Irak. Així com en altres païssos africans com Sudan i Serra Leona, entre d'altres.
Però sembla que un raig de llum s'obre pas entre ombres ja que el passat 2 de desembre es va obrir a signatures el Tractat de prohibició de les bombes fragmentació que entrarà en vigor quan 30 estats signants el ratifiquin. Això sembla que passarà pronte ja que ha rebut un gran suport.
El 30 de maig de 2008 a Dublin es van reunir els 109 governs en una Conferència diplomàtica sobre les bombes de fragmentació d'on va sortir el text del Tractat, un dels avanços més importants que ha donat la comunitat internacional en matèria de desarmament i protecció dels civils en conflictes bèl·lics. En aquesta conferència, hi havia la majoria de païssos llatinoamericans, africans i asiàtics, així com païssos europeus com Regne Unit, Alemània, França, Holanda, Dinamarca, Itàlia, Bèlgica i Espanya.
Greenpeace, Comisión Catalana de Ayuda al Refugiado, Fundació per la Pau, Justicia i Pau, Moviment per la Pau i tantes altres organitzacions com les 200 presents a Dublin creuen que "el procès de destrucció de les bombes de fragmentació serà ràpid i infalible".
El texto aprobado supera todas las expectativas de la sociedad civil. Es un texto sin excepciones, que prohíbe todos los tipos de bombas de racimo. No tendrá retrasos pues, a pesar de los intentos de varios países de retener durante un tiempo sus arsenales, no se han aceptado periodos de transición.[...]
Una idea de la magnitud del Tratado es que todas las bombas de racimo que se han usado en Vietnam, Laos o Camboya; Kosovo, Afganistán, Irak o Líbano, quedarán prohibidas, al igual que todas las demás. Otro punto fuerte del Tratado es el elevado nivel de detalla con que se definen los apartados de cooperación internacional y de asistencia a las víctimas. Estos eran los puntos débiles del Tratado de Ottawa y ahora han quedado resueltos, lo que sienta un precedente importante de cara a otros futuros tratados sobre armas convencionales.
Com a nota negativa, EEUU, China, Russia i Israel, principals productors mundials de bombes de fragmentació, han refusat le Tractat. És podia esperar algun bon gest per part d'aquests païssos ? "No me llames iluso, porque tengo una ilusión..."
4 comentaris:
Tan de bo s'arribin a prohibir del tot ja no només aquestes bombes, sinó totes les armes... però ja sabem com funciona aquest món, on la força i els diners són el motor de tot.
Sempre sóc escèptic amb estos temes i més tenint en compte com tu dius que los principals països productors s'han negat a subscriure lo tractat... ja ho diuen d'on no n'hi ha no en raja!
Quina ràbia Israel arght!
És difícil que determinats països signin el tractat... Aquest món mou masses diners i tampoc crec que els importi massa qui en siguin les victimes.
Tal com funciona aquest món Carquinyol ja és un avanç important el que s'ha signat en aquest Tractat per la prohibició de les bombes de fragmentació!
Encara queden moltes armes a prohibir però... la pela és la pela i ja veiem com els principals productors els importen una merda les víctimes civils. Poc a poc, pot ser ho aconseguim.
Lo dels principals productors dona ràbia, molta ràvia, Lluket! Jo no sóc tan escèptic com tú en aquest tema, penso que és un pas més cap a la prohibició total d'aquestes armes. Un pas més cap a la Utopía com diu l'Arcadi Oliveres en el seu llibre "El meu camí cap a la Utopía".
Somiant la lluna, desgraciadament tens raó però insisteixo en ser optimista ja que millor això que res. Ara toca continuar lliutant per la prohibició total però des d'un punt més proper.
Publica un comentari