L'Olympique de Marseille, més conegut com OM, és l'èquip de futbol més estimat per tots els indrets de França. "Allà on va, triomfa" i no per què guanye tots els partits sino per què és d'aquests equips que plena tots els estadis de França on juga. L'OM mou masses a França.
En la divuitena jornada de la Ligue 1, visitaven el TFC à Toulouse i no ens vam voler perdre la visita d'aquest històric club francès. Les entrades les teniem des de feia setmanes ja que es preveia que le Stadium de Toulouse es plenaria de gom a gom, com així va ser.
La tarda es presentava freda, molt freda, així que abans del match vam carregar les piles amb xoricet, pernilet, una truiteta de patates, sobrassada, formatget,...
Després amb la panxa plena i ben abrigadets ens vam dirigir cap a l'estadi. L'ambient festiu es notava ja al metro i als autobusos que portaven als aficionats al camp. Les marseilles es van fer notar tota l'estona amb càntics, bufandes i banderes; les toulousains, més tímids però no menys uniformats deixaven anar algun càntic de rèplica de tant en tant.
A l'arribada a Le Stadium ens haviem de posicionar: TéFéCé o OM ? Lyes ens empenyia cap a les marseilles i Yoan cap als occitans...Finalement, Sandra es va posicionar amb l'OM,
Dani amb el TéFéCé...
i jo m'havia de posicionar, no podía quedar-me neutral! Així que a pesar de tindre simpatia per l'Olympique de Marseille, vaig decidir suportar a l'equip de la ciutat que m'ha acollit a França, la capital d'Occitània, Tolosa.
Bé, un cop posicionats i després d'un parell d'escorcolls rutinaris vam arribar a la graderia i de seguida ens en vam adonar que no era la millor posició del camp ja que unes enormes valles metàl·liques ens impedien una visivilitat clara del 70% del terreny de joc.
Almenys veuriem els suposats gols dels marsellessos a la primera part i els suposats gols occitans a la segona part.... A més teniem molt aprop els supporters dels occitans que no van parar de cantar i animar en tot el partit. Excepcionals!
Del partit poca cosa a dir...L'OM tocava i tocava, i almenys intentava jugar bé però el TFC es va tancar darrere i només va tindre alguna ocasió al contra-atac. "En resumidas cuentas", a la primera part, vam veure un parell o tres d'oportunitats de l'OM a la "nostra" porteria...
i en la segona, vam poder veure a Steve Mandanda (porter de l'OM) més sol que un mussol.
Al final, 0 - 0 o com diuen els francesos: match nul ! En fi, no vam veure molt de futbol però vam passar una molt bona tarda, freda però bona, en companyia d'amics-rivals futbolístics i ens en vam poder fotre uns dels altres tranquil·lament ja que cap equip va fer res per mereixer més.
En la divuitena jornada de la Ligue 1, visitaven el TFC à Toulouse i no ens vam voler perdre la visita d'aquest històric club francès. Les entrades les teniem des de feia setmanes ja que es preveia que le Stadium de Toulouse es plenaria de gom a gom, com així va ser.
La tarda es presentava freda, molt freda, així que abans del match vam carregar les piles amb xoricet, pernilet, una truiteta de patates, sobrassada, formatget,...
Després amb la panxa plena i ben abrigadets ens vam dirigir cap a l'estadi. L'ambient festiu es notava ja al metro i als autobusos que portaven als aficionats al camp. Les marseilles es van fer notar tota l'estona amb càntics, bufandes i banderes; les toulousains, més tímids però no menys uniformats deixaven anar algun càntic de rèplica de tant en tant.
A l'arribada a Le Stadium ens haviem de posicionar: TéFéCé o OM ? Lyes ens empenyia cap a les marseilles i Yoan cap als occitans...Finalement, Sandra es va posicionar amb l'OM,
Dani amb el TéFéCé...
i jo m'havia de posicionar, no podía quedar-me neutral! Així que a pesar de tindre simpatia per l'Olympique de Marseille, vaig decidir suportar a l'equip de la ciutat que m'ha acollit a França, la capital d'Occitània, Tolosa.
Bé, un cop posicionats i després d'un parell d'escorcolls rutinaris vam arribar a la graderia i de seguida ens en vam adonar que no era la millor posició del camp ja que unes enormes valles metàl·liques ens impedien una visivilitat clara del 70% del terreny de joc.
Almenys veuriem els suposats gols dels marsellessos a la primera part i els suposats gols occitans a la segona part.... A més teniem molt aprop els supporters dels occitans que no van parar de cantar i animar en tot el partit. Excepcionals!
Del partit poca cosa a dir...L'OM tocava i tocava, i almenys intentava jugar bé però el TFC es va tancar darrere i només va tindre alguna ocasió al contra-atac. "En resumidas cuentas", a la primera part, vam veure un parell o tres d'oportunitats de l'OM a la "nostra" porteria...
i en la segona, vam poder veure a Steve Mandanda (porter de l'OM) més sol que un mussol.
Al final, 0 - 0 o com diuen els francesos: match nul ! En fi, no vam veure molt de futbol però vam passar una molt bona tarda, freda però bona, en companyia d'amics-rivals futbolístics i ens en vam poder fotre uns dels altres tranquil·lament ja que cap equip va fer res per mereixer més.
Allée TéFéCé !
2 comentaris:
tal com està el futbol, un gust veure el partit sense odis cap el rival o, millor encara, veure'l sense saber per quí decantar-te
l'om era el club d'en tapie, oi?
cóm va acabar aquest home?
No vaig patir gens i m'ho vaig passar de conya, Òscar. Llàstima que amb el Barça no pugui estar tan tranquil. I sí, l'OM era el club del Tapie, aquell cantant, empresari, politic, mafiós i com no, president de futbol. Hi ha que dir que l'epoca daurada de l'OM va ser amb ell com a president, on van guanyar 4 lligues i una copa d'Europa.
En el mundillo del futbol no es va lliurar d'escandols i va ser condemnat a 8 mesos de presó per comprar a un altre equip. Tot un personatge, sí!
Ara no sé on para, però suposo que no massa lluny de Sarkozy...
Publica un comentari