04 desembre 2008

No costa res...

Comprar-se un sac reutilitzable, un cabàs o una motxilla i anar al "super", al mercat o on s'escaigui a comprar i així estalviar en bosses de plàstic. No costa res.








Endur-se una tassa de ceramica al treball per beure l'aigua, el café o thé que ens proporcionen les típiques màquines "vending" per estalviar-nos els gots de plàstic. No costa res.

És més, que siguin les pròpies empreses les que proporcionen als seus treballadors una tassa "corporativa" per fomentar aquesta pràctica. No costa res de res.



Anar passejant a comprar al mercat del barri en lloc d'anar al super-centre comercial en cotxe, i així d'un costat ens estalviem la benzina del cotxe i de l'altre potenciem el comerç local i de proximitat. No costa res.






Plenar un got d'aigua per glopejar quan ens rentem les dents enlloc de deixar rajar l'aigua de l'aixeta. No costa res.











Reutilitzar els fulls que han estat escrits només per una cara per fer esborranys, apunts, etc i així reduir el nombre de paper emprat. No costa res.









Intentar ficar la rentadora plena per tal d'aprofitar al màxim l'aigua utilitzada en cada programa de rentat. No costa res.










Anar amb un jersei per casa en lloc d'anar-hi amb roba d'estiu i amb la calefacció a tota marxa. No costa res.










Separar a casa les deixalles per després llençar-les als contenidors de reciclatge més pròxims. No costa res.








Petites costums com aquestes o tantes altres, que no costen res, poden fer que creem menys deixalles, estalviem més aigua i energia, potenciem el comerç local,...

Quines altres petites costums com aquestes realitzeu vosaltres ?

11 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Totalment d'acord amb tot això, són petites coses que ajuden a tots de mica en mica. Lamentablement, hi ha qui hauria de predicar amb l'exemple...

òscar ha dit...

bufff ... :( excepte reciclar una miqueta i usar serveis públics de transport o el tradicional walking on sunshine enlloc del cotxe, a casa som un exemple patètic per aquestes petites coses. ens toca millorar!

Sal Ober ha dit...

que magnificas recomendaciones.
saludos por la idea de alertar las personas para las causas que atormentan el mundo.

saludos desde portugal

http://coresemtonsdecinza.blogspot.com

zel ha dit...

Jo fins i tot reutilitzo les bosses de plàstic per ser d'escombraries...
S'ha de canviar molt, encara!!!!

Txarli ha dit...

Estic d'acord amb tú, Carquinyol, les empreses són les primeres que haurien de reciclar ja que, entre d'altres coses, són les que més embruten.
Crec que si TOTS ens esforcecim una mica en aquestes petites costums, pot ser, tindriem una mica menys dependència energètica del petroli o les nuclears o bé, menys dependència en els llocs de treball de les empreses multinacionals...
T'he de reconeixer, Carquinyol, que el teu post sobre les bosses de plàstic em va motivar per fer aquest post, encara que no vol ser una crítica ja que crec que pensem el mateix i estic d'acord amb tú.

Xé Òscar! No pot ser això...hi ha que ficar-se les piles. I com diuen en castellà: "Nunca es tarde si la dicha es buena".
D'una altra banda, vull dir-te que sóc partidari d'aquestes "petites" costums que no representen massa canvis en la nostra vida quotidiana però que de vegades em semblen exagerats alguns mètodes d'estalvi que finalement són un mal de cap més que una altra cosa.

Sal Ober, espero que estas pequeñas recomendaciones sirvan para algo en el día de mañana.
Saludos!

Lo de les bosses també ho faig, Zel. Ja que de tant en tant vaig al super sense passar per casa i no porto el sac reutilitzable...donccs hi ha que tirar de bosses. Però a pesar de reutilitzar-les com sac d'escombreries sempre s'acaben acumulant! Sembla que es reprodueixin...Quina xacra!
Estic d'acord amb tú, encara que molt de camí per fer.

Jesús M. Tibau ha dit...

tots hem de ficar-hi cullerada per aturar aquesta despesa injustificada

Txarli ha dit...

Cullerada a cullerada ho aturarem, Jesús. Encara que cadascú utilitzi una mida de cullera diferent, l'important és ficar cullerda!

Mireia ha dit...

Estic contenta : 6/8. El meu propòsit pel proper any és anar a comprar el pa amb bossa de roba. Aquest any passat la idea era reduir les bosses de plàstic i pràcticament ho em fet en un 90% . La de la bossa del pa costarà però abans de l'estiu serà prova superada!

L'ltre dia precisametn feia un post sobre això

Txarli ha dit...

Molt bé Mireia! Lo del saquet del pà també m'ho plantejaré per aquest any. És una tradició molt sana que vam predre incomprensiblement.
Gràcies per la visita!

Núr ha dit...

hahahaha! Això de la rentadora li hauré de dir a ma mare! Sempre em renya per carregar-la massa perquè diu que es trencarà! Jo li dic que és per estalviar aigua i diu que més val que em preocupi de cuidar la rentadora, perquè, si no, sí que gastaré aigua quan hagi de rentar a mà perquè tinc la màquina espatllada!

Com tu dius, totes aquestes accions no costen res. Tot i això, les màquines dispensadores de cafè cal que tinguin l'opció "Sense got" per a poder fer servir la tassa (a l'empresa on treballo no la tenen...).

Txarli ha dit...

Jajajaja! Dona tampoc hi ha que exagerar amb la rentadora. Suposo que cada rentadora té una capacitat màxima en kg definida pel fabricant...doncs ficant aquesta capacitat màxima més o menys cada cop estem aporfitant cada rentada.

Lo de les màquines de café vending, és cert. N'hi ha que et donen el got directament...doncs que les canviin!

Quan anava a l'institut, un professor es va capficar en canviar totes les fonts del recinte ja que eren d'aquelles aixetes que molts cops quedaven obertes, rajant aigua tot el dia. Reclamava instal·lar polsadors que tanquin la font al cap d'un temps determinat. Al final ho va aconseguir i encara avui hi són. Com es diu al meu poble: "poquet a poquet s'arriba a Canet".