L'ablogcedari Brossa és una iniciativa sorgida dels editors dels blocs Base de babades i Diccitionari que van decidir organitzar un homenatge blogaire a Joan Brossa amb motiu del 10é aniversari de la seva mort. Així el dia de l'efemèride, és a dir, avui 30 de desembre cada blog col·laborador amb l'homenatge ha publicat un apunt. A més s'ha creat un ablogcedari, abecedari brossià creuat d'enllaços que dóna nom al projecte i serà la memòria de l'homenatge. El blog creat per l'ocasió l'Ablogcedari inclou els homenatges arribats d'arreu del món i incorpora tots els articles que els més de cent blogaires participants han publicat simultàniament al dia d'avui.Hi ha un sòl art; el de l'època en que vivim.
- Joan Brossa. Poeta.
Què seria el món on vivim sense els accents ? La diversitat lingüísitca, cultural, política, de pensament és una de les grans riqueses de la humanitat. En una época de la història en que les comunicacions traspassen fornteres (un clar exemple el tenim en aquest homenatge blogaire a Joan Brossa), la globalització amenaça de crear un món pla, sense accents però no és l'única manera d'explotar aquest fenòmen. Hi ha una altra manera positiva de potenciar i respectar aquests accents, d'aprendre i escoltar cada accent per insignificant que sigui. No hi ha accent bo ni accent dolent, hi han simplement accents diferents, i per minoritàris que siguin hi ha que respectar-los i protegir-los. Visca els accents del món!
10 comentaris:
Respectar-los, protegir-los... prò sobretot escriure'ls, que n'hi ha que se n'obliden tot sovint! ;) (No és el teu cas, eh?? Ara no et pensis que...)
M'agrada molt la imatge dels accents!! :) Vaig a donar una volteta per l'ablogcedari! :)
a escola, mentre aprens les normes ortogràfiques, els accents et generen un odi visceral per la seva capacitat de lladregots: et roben punts de la nota. el teus punts!
l'accent "d'adults", com a sinònim de diversitat, varietat i riquesa és tendre i demana protecció.
Interessant iniciativa aquesta. Personalment, no conec l'obra de Joan Brossa (sí, u és així d'incult...), i posts com aquest m'inciten a descobrir aquest -pel que diuen- polifacètic home.
Jo interpreto aquests "accents" com timbres de veu, llengúes diverses.
Interessant reflexió, Carlos
Bona analogia. Sense accents, seríem molt més pobres.
Marc
He estat desconectat aquests dies de Nadals, així que he fet vacances també al blog. Perdoneu que respongui tard.
Jajajaja. Sempre m'ha agradat ficar bé els accents, Núr (segur que m'equivoco moltes vegades) però amb el francès el meu cap fica accents per tot...fins i tot, algun dia se m'han escapat dos en una mateixa paraula!
Per ser tan petits, òscar, tenen una força brutal! Sempre eren els que impedien treure el 10 o arribar al 5. Què punyeteros aquests accents! Però a mi, sempre m'han caigut simpàtics...
Vicent, ja fa uns quants dies de l'homenatge blogaire a Joan Brossa però si no el coneixes massa et recomano que entris al blog de l'Ablogcedari i coneixeràs una mica millor la seva obra i el que va significar. Gran homenatge, sí senyor!
Bona interpretació vpamies, llengües i cultures diverses que en la meva opinió van lligades. Què bonics els accents!
I tant, Marc, el món seria aborrit! Enhorabona per l'homentge!
Val, Txarli. He entrat i em sembla molt interessant; la veritat és que jo ja havia vist algun d'eixos poemes visuals per algun lloc. Seguiré investigant, pareix fascinant.
El gran Brossa ... m'encanta
Llegir poesia sempre se m'ha fet difícil i ja no diguem entendre la visual, però no neg que Brossa era molt gran dins el seu camp.
Veig que també t'has pres un kit-kat blogosfèric :)
Gràcies Òscar Ramirez pel teu comentari...a mi també m'encanta en Brossa!
Caterina, a mi també s'em fa dificil llegir poesia, de fet, n'he llegit molt poqueta a la meva vida (això s'ha de canviar ja!) però la poesia visual és una altra cosa, sempre m'ha cautivat. Me'n recordo quan el primer cop que vaig sentir parlar de Joan Brossa a classe de Valencià a l'escola...em va encisar! Una altra cosa és la meva poca traça poètica...
Aquest kit-kat blogosfèric ha estat una mica forçat per la manca de temps. Espero reendreçar pronte el meu temps de lleure i dedicar-li un spai al blog.
Fins aviat!
Publica un comentari