Dues noies americanes arriben juntes a Barcelona. Les dues tenen una concepció de l'amor ben diferent. L'una ja té el que "vol", un home seriós amb una carrera profesional exitosa per davant amb el que pensa viure-hi tota la vida. L'altra sap el que no vol, que és precisament això.
Les dues, tan diferents, es queden embruixades per la ciutat i la seva arquitectura representada per Antoni Gaudí: la Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Sagrada Familia,... La relació de totes dues amb un pintor bohèmi, que té una relació caòtica amb la seva ex-dona, fa trontollar el món "estable" de Vicky plena de curiositat a Cristina.
Woody Allen mostra, amb una comèdia divertida i plena de despropòsits amorosos, la màgia de la ciutat a través de la seva arquitectura, amb plànols de la Pedrera o el Parc Güell impressionants, l'encant i el misteri dels ritmes de les guitarres flamenques i la passió desbordant d'una relació impossible.
VickyCristinaBarcelona passa en indrets i bars típics del Raval i el barri Gòtic, com el Marsella, on tantes i tantes vegades ens hem reunit amb companys i companyes per fer petar la xerrada, arreglant el món i degustant unes absentes. En definitiva, la película em va fer reviure sentiments viscuts a la ciutat, no sé si empuxat par l'anyorança al viure aquest últim any allunyat dels seus carrers.
Us recomano veure la película en versió original ja que hi ha diàlegs Bardem-Penélope castellà-anglès boníssims que es perden en el doblatge.
Les dues, tan diferents, es queden embruixades per la ciutat i la seva arquitectura representada per Antoni Gaudí: la Pedrera, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Sagrada Familia,... La relació de totes dues amb un pintor bohèmi, que té una relació caòtica amb la seva ex-dona, fa trontollar el món "estable" de Vicky plena de curiositat a Cristina.
Woody Allen mostra, amb una comèdia divertida i plena de despropòsits amorosos, la màgia de la ciutat a través de la seva arquitectura, amb plànols de la Pedrera o el Parc Güell impressionants, l'encant i el misteri dels ritmes de les guitarres flamenques i la passió desbordant d'una relació impossible.
VickyCristinaBarcelona passa en indrets i bars típics del Raval i el barri Gòtic, com el Marsella, on tantes i tantes vegades ens hem reunit amb companys i companyes per fer petar la xerrada, arreglant el món i degustant unes absentes. En definitiva, la película em va fer reviure sentiments viscuts a la ciutat, no sé si empuxat par l'anyorança al viure aquest últim any allunyat dels seus carrers.
Us recomano veure la película en versió original ja que hi ha diàlegs Bardem-Penélope castellà-anglès boníssims que es perden en el doblatge.
La abrumadora belleza de las localizaciones y del reparto de Vicky Cristina Barcelona y el hipnótico romanticismo que desprenden tan singulares lugares y personajes son una tentadora invitación a embarcarse en un viaje repleto de emociones.
- Manohla Dargis, The New York Times
2 comentaris:
buff... crec que ets la primera persona que conec que l'ha vista i que la recomana!! no em cridava l'atenció abans de sortir (woody allen no em diu gaire res...) i després de tot el que me n'han explicat, em sembla que la deixaré... :/
És una llàstima que no la vulguis veure. Bé, pot ser, també va a gustos però a mi em va agradar.
Publica un comentari