El Jesús M. Tibau proposa periòdicament des del seu blog, Tens un racó dins del món, jocs literaris que fan que ens divertim trencant-nos el cap intentant esbrinar els acrònims i jeroglífics o desxifrant les pistes que ens posa en altres blogs.
En el 77è joc literari s'ha de fer un relat en 100 i 200 paraules, inspirant-se amb l'imatge que he penjat al final del post extreta del blog La Garrofa de Mont-roig. A continuació, el relat que he proposat:
Agafat de la mà de la meva àvia als matins i de ma mare els vespres, creuava tots els dies pel pas de vianants de l'avinguda de la Llibertat. Allà, silenciós però ferm guaitava tots els dies a totes hores un vigilant. Semblava impertobable, tant si plovia com si nevava avisava als potents monstres de ferro que per allà passaven els fràgils vianants.
Cada dia, quan passava per davant del nostre vigilant, li donava silenciosament les gràcies. Quan vaig acabar l'escola primària me'n vaig haver d'anar del poble per estudiar a la gran ciutat i em vaig oblidar del meu amic.
L'altre dia vaig tornar al poble i em vaig creuar amb ell. Estava envellit, els seus colors ja no eren tan lluents com abans i la seva "pell" s'havia esquerdat però continuava protegint amb la mateixa majestuositat de sempre al seu poble. Llavors vaig pensar que ja era el moment que es jubilés. Avui descansa a l'ombra d'un xiprer.Animeu-vos a participar!



6 comentaris:
gràcies per la part que em toca i sort
gràcies de nou per la teva participació
Jejeje, jo me'l miro i me'l remiro i noi, no m'inspiro!!!!
Merci per recordar-te de casa teva, també, sempre hi ha lloc per la bona gent! Petons!
Gràcies Món per l'imatge tan curiosa que ens has regalat.
Gràcies Jesús per aprofitar-te'n de l'imatge i fer-nos pensar i jugar. És un plaer participar-hi.
Jajajaja!A mi m'ha passat molts cops amb altres jocs creatius, Zel: me'ls miro i me'ls miro i...rien de rien. A veure si d'aquí a final de mes trobes la llum i ens regales un dels teus magnífics relats.
Petons!
Txarli, el teu comentari al post del guant, és d'allò més bonic, realment es pot aplicar a moltes coses i situacions, però la teva és superencertada!!!! Petons, maco!
És el teu conte el que m'ha inspirat el que he escrit al comentari!
Gràcies, Zel!
Publica un comentari