Davant la crisi, obrim els ulls!

13 de gener de 1993. Washington, D.C. L'economista neoconservador John Williamson convocà una espècie de congrès al Carnergie Conference Center a Dupont Cercle, molt proper de la Casa Blanca i de les seus del FMI (Fons Monetari Internacional) i del Banc Mundial. Per aquest esdeveniment a porta tancada es va reunir tota la tribu neolliberal defensora de les polítiques de l'Escola de Chicago de Milton Friedman. Hi havia ministres d'Economía d'España, Brasil i Polònia, presidents de bancs centrals de Turquia i Perú. També es podien trobar famosos economistes influents en masacres económico-socials recents a Polònia o Rússia, com Sachs i Leszek Balcerowicz. Un altre dels protagonistes lliberals més coneguts era José Piñera, flamant ministre de Pinochet, que va aprofitar el desconcert en el que es trobava el poble chilé sumit en la repressió sanguinària pinochetista per implantar un paquet de normes lliberals radicals, anomenat teràpia de shock.
L'objectiu del congrés: diseñar estratègies per aconseguir que els polítics acabaren adoptant les seves mesures econòmiques anti-populars entre els votants.
D'aquella reunió se'n va extreure una conclusió clara que el señor Williamson va resumir en el seu discurs:

Habrá que preguntarse si podría tener sentido concebir la provocación deliberada de una crisis para eliminar los obstáculos de carácter político que se le pueden presentar a la reforma (teràpia de shock neolliberal). En Brasil, por ejemplo, se ha sugerido en algunas ocasiones que valdría la pena avisar de un proceso de hiperinflación si con ello se asusta suficientemente a todo el mundo para que se acepten cambios. [...] Me imagino que nadie con un mínimo de perspectiva histórica habría defendido a mediados de los años treinta que Alemania o Japón fueran a la guerra para que recogieran posteriormente los beneficios del supercrecimiento que siguió a la derrota de ambos países. Pero ¿había bastado una crisis menor para ejercer esa misma función? ¿Es posible concebir una "pseudocrisis" que pueda generar el mismo efecto positivo pero sin el coste de una crisis real?

Doncs sí, en aquell congrès els nostres benvolguts economistes neolliberals ja es van plantejar provacar una crisi per "atontar" a la població i poder així, aplicar lliurement les seves mesures econòmiques radicals. De fet, el FMI ja va ser acusat el 1988 per un ex-treballador seu, Davison Budhoo, de falsejar les dades econòmiques en diférents països d'Amèrica Llatina, el Carib i Àfrica per justificar l'aplicació de les mesures radicals de lliberalització de mercat de l'Escola de Chicago. La carta que va enviar Budhoo a Michel Camdemuss, director gerent del FMI aleshores deia:

Hoy he dimitido como miembro del personal del Fondo Monetario Internacional tras más de doce años, y tras mil días de labores oficiales del Fondo sobre el terreno, pregonando su medicina y su saco de trucos y ardides a gobiernos y pueblos de América Latina, el Caribe y África. Para mí, esta dimisión es una liberalización inestimable, porque con ella he dado el primer gran paso hacia ese lugar en el que algún día espero poder lavarme las manos de lo que, en mi opinión, es la sangre de millones de personas pobres y ambrientas. [...] La sangre es tanta, sabe usted, que fluye en ríos. También se reseca y se endurece sobre toda mi piel; a veces, tengo la sensación de que no hay suficiente jabón en el mundo que me pueda limpiar de las cosas que hice en su nombre.

Avui, 16 d'octubre de 2008, la campaña mediàtica amb motiu de la "crisi econòmica" perpetrada pels mitjans de comunicació continua "atontant" al poble. Mentrestant, els polítics assesorats per aquests senyors volen començar aplicar "paquets" de mesures. No ens enganyem, la teràpia de shock, està aquí. A E.E.U.U. ja van pactar aquestes mesures amb l'excusa de la crisi, i ara li toca a Europa, empentada per Sarkozy, Brown i Merkel, i acceptada pel govern de Zapatero. Pels neolliberals, una crisi és una oportunitat i estan disposats a aprofitar-ho.

Davant la crisi Educació pública i de qualitat.
Davant la crisi Informació.
Davant la crisi més control dels Estats.

Davant la crisi, obrim els ulls!

Per entendre millor el que està passant actualment al món, us recomano el llibre de l'americana Naomi Klein, "La doctrina del Shock". Els fragments del discurs de John Williamson i la carta de Davison Budhoo estan extrets d'aquest llibre.